Gestió d’herències: l’Impost sobre Successions a Catalunya

Quan una persona mor, els seus hereus han d’afrontar no només la gestió emocional i patrimonial de l’herència, sinó també les obligacions fiscals que aquesta comporta. Una de les més rellevants és l’Impost sobre Successions i Donacions, que grava la transmissió de béns i drets per causa de mort.

La legislació catalana, però, preveu importants beneficis fiscals per a determinats supòsits, especialment quan la persona difunta desenvolupava una activitat econòmica. Entre aquests, destaca la reducció del 95 % del valor net dels béns afectes a aquesta activitat, una mesura que pot suposar un estalvi fiscal molt considerable per als hereus.

En aquest post veurem en què consisteix aquesta reducció, qui la pot aplicar, quins requisits exigeix la normativa catalana i en quines situacions es pot perdre aquest benefici fiscal.

En què consisteix la reducció del 95 %?

L’article 631-6 del Codi Tributari de Catalunya permet aplicar una reducció del 95 % de la base imposable en les adquisicions per causa de mort que corresponguin, entre d’altres, a descendents, ascendents, cònjuges o familiars fins al tercer grau, quan els béns heretats estiguin afectes a una activitat econòmica desenvolupada pel causant.

Això significa que, quan el causant (és a dir, la persona que deixa l’herència) exercia una activitat empresarial o professional, i els béns heretats formaven part d’aquesta activitat, els hereus poden tributar només pel 5 % del seu valor.

En la pràctica, aquesta mesura busca afavorir la continuïtat dels negocis familiars o de les activitats econòmiques després de la defunció, evitant que els hereus es vegin obligats a vendre béns o a cessar l’activitat per poder fer front al pagament de l’impost.

Quins béns es consideren afectes a una activitat econòmica?

La normativa catalana detalla quins elements patrimonials poden beneficiar-se d’aquesta reducció:

• Els béns immobles en els quals es desenvolupa l’activitat.
• Els béns destinats a prestar serveis al personal de l’empresa, llevat dels d’ús particular o d’oci.
• Els elements necessaris per obtenir els rendiments de l’activitat.

En canvi, no es consideren afectes:

• Les participacions en fons propis d’altres entitats.
• Els actius financers o d’inversió aliens a l’activitat.

Quan un bé s’utilitza només parcialment per a l’activitat, l’afectació (i, per tant, la reducció) es limita a la part efectivament utilitzada. En els béns indivisibles, no és possible l’afectació parcial.

A diferència d’altres normatives, el Codi Tributari de Catalunya no exigeix que els béns beneficiats per la reducció del 95 % estiguin exempts de l’Impost sobre el Patrimoni. Per tant, aquest requisit no afecta l’aplicació de l’avantatge fiscal a Catalunya.

Cas pràctic: lloguer d’immobles com a activitat econòmica

Un dels supòsits més habituals en què es pot aplicar aquesta reducció és el de l’activitat econòmica d’arrendament d’immobles duta a terme per una persona física.

Perquè el lloguer d’habitatges o locals tingui la consideració d’activitat econòmica —i no de simple gestió patrimonial— cal que es compleixin els requisits que estableix el Decret 414/2011, de 13 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de l’Impost sobre Successions i Donacions:

• La persona difunta havia d’estar donada d’alta al cens tributari o a l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), a l’epígraf corresponent a l’arrendament d’immobles.
• A la seva declaració de l’IRPF, els rendiments obtinguts pel lloguer havien de constar com a rendiments d’activitats econòmiques.
• Havia de tenir contractada almenys una persona a jornada completa la funció de la qual fos la gestió dels arrendaments.

Si es compleixen aquestes condicions, els immobles arrendats es consideren béns afectes a una activitat econòmica. En conseqüència, els hereus poden aplicar la reducció del 95 % sobre el seu valor net en el moment de la transmissió.

Requisits per mantenir la reducció

La llei no només exigeix que els béns estiguin afectes a una activitat econòmica en el moment de la defunció, sinó que també imposa determinades obligacions posteriors per conservar el benefici fiscal.

En primer lloc, l’hereu ha de mantenir l’activitat econòmica durant, com a mínim, cinc anys des de la data de la defunció del causant. De la mateixa manera, està obligat a conservar en el seu patrimoni els béns o drets heretats —o béns de valor equivalent— durant aquest mateix termini.

A més, la normativa permet que els hereus aportin els béns a una entitat de nova creació, com ara una societat, sense perdre la reducció. Per fer-ho, s’han de complir dues condicions essencials:

• Que l’entitat mantingui la mateixa activitat econòmica que desenvolupava el causant.
• Que l’operació no impliqui una reducció del valor d’adquisició dels béns. (Consulta Vinculant 500/19, Direcció General de Tributs i Joc, de 22 de gener de 2019).

Per contra, la venda o donació dels immobles, així com el cessament de l’activitat econòmica, comporta la pèrdua del benefici fiscal. També es perd si l’import obtingut per la venda es reinverteix en una altra activitat o es manté en una entitat financera durant el període de manteniment exigit.

(Consultes 210E/14, de 24 de novembre de 2014, i 324/20, d’11 de març de 2021, de la Direcció General de Tributs i Joc).

En resum

La reducció del 95 % en l’Impost sobre Successions és una de les eines més potents per reduir la càrrega fiscal dels hereus quan la persona difunta desenvolupava una activitat econòmica.

Tanmateix, la seva aplicació requereix complir estrictament amb els requisits legals: acreditar l’afectació real dels béns, mantenir l’activitat durant cinc anys i conservar els immobles en el patrimoni de l’hereu.

Aplicada correctament, aquesta reducció pot suposar un important estalvi fiscal i una oportunitat per donar continuïtat a l’activitat econòmica familiar sense que la càrrega impositiva esdevingui un obstacle.