Doble tir i seguretat jurídica: així posa límits el Tribunal Suprem a Hisenda

El Tribunal Suprem ha fixat un criteri determinant sobre els límits de l’Administració Tributària quan una liquidació ha estat anul·lada. En la seva Sentència de 29 de setembre de 2025, el Tribunal Suprem acota i redefineix la doctrina coneguda com el doble tir .

Aquest pronunciament reforça la seguretat jurídica dels contribuents i evita que l’Administració allargui els procediments mitjançant liquidacions successives, una pràctica que podia produir situacions d’incertesa i d’indefensió.

Què és la doctrina del «doble tir»?

La doctrina del «doble tir» és una construcció jurisprudencial prèvia que permetia a l’Administració dictar noves liquidacions en substitució d’una de prèviament anul·lada mentre no hagués prescrit el seu dret a determinar el deute. La Sentència del Tribunal Suprem de 29 de setembre de 2025 no crea aquesta doctrina, sinó que l’acota i la redefineix, fixant un límit clar: l’Administració només pot dictar una única liquidació addicional després de l’anul·lació de la primera.

Després de l’anul·lació d’una primera liquidació, l’Administració pot emetre’n una segona per corregir el defecte assenyalat sempre que el seu dret no hagi prescrit. Amb aquesta segona liquidació, la seva facultat queda definitivament esgotada i ja no és possible dictar-ne una tercera.

Així, fins i tot quan la segona liquidació contingui errors, ja siguin formals o materials, l’Administració no podrà emetre noves liquidacions sobre els mateixos fets. L’objectiu és evitar procediments que s’allarguin innecessàriament i reforçar la seguretat jurídica, garantint que l’Administració actuï amb diligència, proporcionalitat i respecte als principis fonamentals del Dret Administratiu.

Un cas amb fins a quatre liquidacions: l’origen del conflicte

El cas resolt pel Tribunal Suprem fa referència a una herència gestionada per l’Hisenda autonòmica gallega en l’àmbit de l’Impost sobre Successions. L’expedient va acabar acumulant quatre liquidacions diferents.

En primer lloc, els contribuents van impugnar unes liquidacions inicials i el Tribunal Econòmic-Administratiu Regional (TEAR) de Galícia les va anul·lar per manca de motivació, ordenant a l’Administració que dictés noves liquidacions. L’Administració va complir aquesta ordre i va emetre unes segones liquidacions.

Posteriorment, l’Administració va declarar la caducitat del procediment i va obrir un nou expedient, que va finalitzar amb unes terceres liquidacions. Aquestes van ser novament impugnades i el Tribunal Superior de Justícia de Galícia les va anul·lar, ordenant que es practiquessin unes quartes liquidacions.

Aquesta reiteració va portar els contribuents a plantejar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, sol·licitant que s’aclarís si era legalment possible continuar emetent noves liquidacions un cop dictada la segona liquidació.

L’abast real del «doble tir» tributari

El Suprem centra la seva anàlisi a precisar el límit del «doble tir». Explica que l’Administració pot dictar una segona liquidació quan la primera ha estat anul·lada per un òrgan revisor o un tribunal. Tanmateix, aquesta segona liquidació té una finalitat estrictament limitada: corregir el defecte identificat i ajustar-se al que estableix la resolució que va anul·lar el primer acte.

El Tribunal és contundent en afirmar que no existeix cap fonament legal que permeti dictar una tercera o posteriors liquidacions. Tampoc resulta rellevant la naturalesa de l’error que presenti la segona liquidació. Tant si es tracta d’un defecte formal com material, l’Administració no pot iniciar un nou procediment per emetre una tercera liquidació, ja que la seva capacitat d’actuació queda esgotada amb la segona.

Aquesta interpretació evita que els procediments s’allarguin indefinidament i que l’Administració pugui intentar corregir els seus errors de manera reiterada, afectant la seguretat jurídica del contribuent.

Els principis que sustenten la limitació

El Tribunal Suprem fonamenta aquesta doctrina en diversos principis bàsics del Dret Administratiu. En primer lloc, la seguretat jurídica, que exigeix que els ciutadans sàpiguen a què atenir-se i no romanguin indefinidament exposats a noves actuacions de l’Administració sobre els mateixos fets.

També destaca el principi de bona administració i el de bona fe, que implica que l’Administració ha d’actuar de manera eficaç i no traslladar al contribuent les conseqüències dels seus errors. Permetre un nombre indefinit de liquidacions seria incompatible amb aquests principis.

Per què la tercera i la quarta liquidació eren improcedents

En el cas concret, el Tribunal Suprem considera especialment problemàtica la decisió de l’Administració gallega de declarar la caducitat del procediment per iniciar-ne un de nou. Atès que en aquell moment l’Administració estava executant el que havia ordenat el TEAR, no podia fer ús de la caducitat per desvincular-se d’aquesta resolució i obrir un expedient totalment nou que conclogués amb unes terceres liquidacions.

Tampoc no resultava jurídicament admissible que el Tribunal Superior de Justícia de Galícia ordenés practicar unes quartes liquidacions. Fins a aquesta sentència, la doctrina del doble tir s’havia interpretat de manera àmplia, permetent a l’Administració dictar noves liquidacions mentre no hagués transcorregut el termini de prescripció. La Sentència del Tribunal Suprem de 29 de setembre de 2025 acota de manera definitiva aquesta doctrina i estableix que l’Administració només pot dictar una segona liquidació en substitució de la primera anul·lada, però no una tercera.

Doble tir: una doctrina clara i definitiva

La sentència deixa establerta una regla clara: l’Administració només pot dictar una segona liquidació després de l’anul·lació de la primera, i aquesta facultat no s’estén a un tercer acte ni a cap altre de posterior. Aquesta interpretació no admet excepcions i s’aplica amb independència del tipus d’error present en la segona liquidació.

«1) La facultat reconeguda a l’Administració per reiterar el contingut dels actes en substitució d’altres d’anul·lats —coneguda en la pràctica administrativa i judicial com a doble tir—, al marge de la naturalesa del vici o infracció jurídica concurrent —sigui, doncs, de caràcter formal o material—, li permet dictar un segon acte, precisament aquell que s’adreça a donar compliment al prèviament dictat en la via revisora que l’ordena o l’habilita, segons la seva naturalesa, però aquesta facultat no autoritza a reiterar aquesta activitat ni a concretar-la en un tercer o en ulteriors actes de liquidació.»

«2) Sota cap concepte i en cap circumstància és lícit que l’Administració pugui dictar un tercer acte i, encara menys, altres actes administratius posteriors, encara que el segon acte pateixi qualsevol vici, formal o material, amb infracció de l’ordenament jurídic. Els principis generals de bona administració i el de bona fe, entre d’altres, s’oposen a aquesta possibilitat de manera absoluta. No és admissible concedir a l’Administració una oportunitat indefinida de repetir actes administratius de gravamen fins que, finalment, encerti, en perjudici dels ciutadans.»

Conclusió

La Sentència del Tribunal Suprem de 29 de setembre de 2025 suposa un avenç significatiu en la protecció dels contribuents davant de liquidacions successives. A partir d’ara, l’Administració Tributària haurà d’actuar amb més precisió i responsabilitat, ja que només disposa d’una única oportunitat addicional per corregir una liquidació anul·lada. Un cop emesa la segona liquidació, queda vedat a l’Administració dictar-ne una de nova.

Aquest criteri reforça l’estabilitat del sistema tributari i aporta una major confiança al ciutadà, alhora que garanteix una més gran seguretat jurídica, evitant que pugui veure’s sotmès a procediments interminables o a actuacions reiterades de l’Administració sobre els mateixos fets.