Factura electrònica obligatòria: què canvia per a empreses i autònoms

Fins ara, facturar a una altra empresa podia resumir-se a generar un PDF, enviar-lo per correu i esperar el cobrament. La factura electrònica obligatòria canvia aquest esquema: la factura haurà de circular en un format estructurat i el seu cicle inclourà informació sobre rebuig i pagament.

El pas decisiu ha estat l’Ordre HAC/1028/2026, de 2 d’octubre, que regula la solució pública de facturació electrònica. Es va publicar al BOE el 5 d’octubre i va entrar en vigor el 6 d’octubre de 2026. La seva entrada en vigor no obliga a facturar electrònicament des d’aquell dia, però sí que inicia el còmput dels terminis. Per això convé saber ja a qui afecta, quan serà exigible i en què es diferencia de VERI*FACTU.

D’on ve l’obligació?

La reforma neix de la Llei 18/2022, de creació i creixement d’empreses (Llei Crea i Creix). El seu article 12 va modificar l’article 2 bis de la Llei 56/2007, que ara obliga els empresaris i professionals a expedir, remetre i rebre factures electròniques en les seves relacions amb altres empresaris i professionals, i a proporcionar informació sobre els estats de la factura.

L’objectiu declarat no és només digitalitzar. L’ordre explica que la mesura busca reduir la morositat comercial i, per fer-ho, disposar d’informació fiable sobre els terminis de pagament efectius. El desenvolupament reglamentari es troba en el Reial Decret 238/2026, de 25 de març, que l’Ordre HAC/1028/2026 completa pel que fa a la solució pública.

A qui afecta?

Segons l’article 3 del Reial Decret 238/2026, han de facturar en format electrònic els empresaris i professionals obligats a expedir factura quan el destinatari sigui un altre empresari o professional amb seu d’activitat, establiment permanent o, si no n’hi ha, domicili o residència habitual a Espanya. És una obligació entre empreses i professionals: no s’estén, per si sola, a les vendes a consumidors.

Hi ha excepcions que convé tenir presents:

• Factures simplificades, excepte les qualificades (article 4).
• Les activitats regulades de l’operador del mercat elèctric i de l’operador del mercat organitzat de gas, i les operacions liquidades a les cambres de compensació d’IATA (disposició addicional segona).
• Les exclusions sectorials que pugui aprovar el Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa mitjançant una ordre, sempre que sigui necessari per al bon funcionament del sector.

Al País Basc i Navarra, l’aplicació es regeix pel que preveuen el seu Concert i Conveni Econòmic, amb coordinació entre les hisendes forals i l’Agència Tributària (disposició addicional tercera).

Calendari: tres dates, no una

Els terminis es compten des del 6 d’octubre de 2026, data d’entrada en vigor de l’ordre. Segons la informació publicada per l’Agència Tributària, l’aplicació efectiva queda així:

Qui	Data	Obligació que s’activa
Empresaris i professionals amb un volum d’operacions superior a 8 milions d’euros	6 d’octubre de 2027	Expedir, remetre i rebre factura electrònica, i informar sobre estats i pagaments
Resta d’empresaris i professionals	6 d’octubre de 2028	Expedir, remetre i rebre factura electrònica. Les persones jurídiques amb un volum igual o inferior a 8 milions també han d’informar sobre estats i pagaments
Persones físiques i entitats en atribució de rendes amb un volum igual o inferior a 8 milions	6 d’octubre de 2029	Informar sobre estats i pagaments (fins aleshores és voluntari)

El volum d’operacions es calcula d’acord amb l’article 121 de la Llei de l’IVA, prenent l’any natural immediatament anterior. Dos matisos addicionals:

• Durant els dotze mesos següents a la seva data d’aplicació, les empreses de més de 8 milions hauran d’acompanyar la factura electrònica d’un PDF llegible, llevat que el destinatari accepti expressament rebre-la només en format original (disposició transitòria segona).
• La solució pública ha d’estar disponible almenys dos mesos abans de la primera aplicació efectiva, és a dir, com a màxim a principis d’agost de 2027, per permetre fer proves.

La solució pública de facturació electrònica

La solució pública és la plataforma gratuïta de l’Agència Tributària per expedir, rebre i gestionar factures electròniques, que les empreses poden fer servir en lloc d’una plataforma privada o juntament amb aquesta. Ofereix un formulari per generar factures, rep una còpia fidel de les emeses des de plataformes privades i registra el rebuig i el pagament de cada factura. És el que regula l’Ordre HAC/1028/2026.

Què s’entén per factura electrònica

La factura ha de ser un missatge estructurat, ajustat al model semàntic europeu EN 16931, en alguna d’aquestes sintaxis: CII, UBL, EDIFACT o Facturae (article 7 del reial decret). Un PDF enviat per correu, per si sol, no compleix l’obligació. Cada factura ha de portar, a més, un codi únic format, com a mínim, pel NIF de l’emissor, la sèrie i el número, i la data d’expedició.

Si s’utilitza la solució pública de l’Agència Tributària, la sintaxi és UBL i les factures no poden incorporar altres fitxers integrats o incrustats (article 3 de l’ordre).

Com es factura: tres vies possibles

El sistema espanyol combina plataformes privades d’intercanvi de factures i una solució pública gestionada per l’Agència Tributària. Cada empresa pot fer servir l’una, l’altra o totes dues (article 5 del reial decret):

• Plataforma privada. Ha de remetre simultàniament a l’emissió una còpia fidel de cada factura, en UBL, a la solució pública.
• Solució pública. El seu ús és gratuït i inclou un formulari per generar factures. S’hi accedeix amb certificat electrònic i, en els formularis, també amb Cl@ve.
• Combinació de totes dues.

Hi ha diverses regles pràctiques rellevants. Si una empresa no ha acordat amb els seus proveïdors rebre factures per una plataforma privada, s’entén que opta per la solució pública sense necessitat de declarar-ho. A més, el client no pot obligar el seu proveïdor a fer servir una plataforma o un proveïdor de serveis concret (article 2 bis.3 bis de la Llei 56/2007), i les plataformes han de garantir interconnexió i interoperabilitat gratuïtes (article 2 bis.2).

Si un tercer, com ara una assessoria, ha d’actuar en nom de l’empresa en els formularis de la solució pública, haurà d’estar apoderat i inscrit en el Registre d’apoderaments de l’Agència Tributària (article 11 de l’ordre).

Després d’emetre: rebuig i pagament

L’obligació no s’acaba en enviar la factura. El destinatari ha de comunicar a la solució pública el rebuig de la factura, si escau, o el seu pagament efectiu complet, juntament amb la data de venciment del termini de pagament. El pagament s’ha de comunicar en un termini màxim de quatre dies naturals, sense comptar dissabtes, diumenges ni festius nacionals, des de la data efectiva del pagament (article 12 del reial decret). Aquesta comunicació es fa sempre a la solució pública, encara que la factura s’hagi emès i rebut a través d’una plataforma privada. El destinatari pot autoritzar la seva plataforma perquè la faci en nom seu.

Algunes claus:

• Si no hi ha rebuig ni factura rectificativa posterior, la factura es presumeix acceptada.
• Els motius de rebuig previstos són dos: rebuig comercial, o ser un consum particular o no estar afecte a l’activitat (annex II de l’ordre).
• L’emissor pot comunicar, de manera voluntària, el cobrament, l’impagament o les diferències amb les dates informades pel destinatari.

Segons el reial decret, aquesta informació permet a l’Administració monitorar els terminis de pagament entre empresaris i professionals. D’aquí que l’adaptació afecti tant qui emet com qui rep i paga.

Factura electrònica i VERI*FACTU: no són el mateix

Totes dues reformes afecten la facturació, però complir-ne una no acredita complir l’altra.

.	Factura electrònica entre empreses	VERI*FACTU
Què regula	El format i l’intercanvi de factures, i la informació sobre el seu rebuig i pagament	Els requisits dels sistemes informàtics de facturació: integritat, conservació i traçabilitat dels registres
Norma principal	Llei 56/2007, Reial decret 238/2026 i Ordre HAC/1028/2026	Reglament de sistemes informàtics de facturació (Reial decret 1007/2023)
Terminis	6 d’octubre de 2027, 2028 i 2029, segons el cas	Octubre de 2028, segons l’ajornament anunciat per Hisenda (pendent d’aprovació)

El calendari de VERI*FACTU està en revisió: Hisenda ha anunciat el seu ajornament fins a l’octubre de 2028, com s’explica en l’últim apartat d’aquest article.

Tots dos règims estan cridats a convergir: el model de factura de l’ordre ja inclou un camp per al codi QR de VERI*FACTU o TicketBAI, segons correspongui.

Com preparar l’adaptació

Un full de ruta raonable seria aquest:

• Identificar el calendari aplicable: calcular el volum d’operacions i confirmar en quin grup es troba l’empresa o el professional.
• Revisar les operacions: a qui es factura (empreses o consumidors) i quins documents s’emeten, incloses les factures simplificades.
• Parlar amb el proveïdor del programa de facturació: formats admesos, connexió amb la solució pública o amb una plataforma privada, calendari i cost de les actualitzacions, i preparació per a VERI*FACTU.
• Definir com es rebran les factures i qui les revisarà, i fer públic el punt d’entrada si es fa servir una plataforma privada.
• Organitzar el circuit de pagaments: qui comunica el pagament o el rebuig en quatre dies i com es concilia amb la comptabilitat.
• Gestionar accessos i apoderaments: certificats electrònics i representació davant l’Agència Tributària quan hi intervingui l’assessoria.

Els terminis i les especificacions tècniques poden concretar-se o modificar-se mitjançant noves disposicions, per la qual cosa convé contrastar-los periòdicament amb la seu electrònica de l’Agència Tributària.

Quan entra en vigor VERI*FACTU?

El Reglament de sistemes informàtics de facturació, aprovat pel Reial decret 1007/2023 i del qual VERI*FACTU és una de les modalitats de compliment, ha experimentat diversos canvis en el seu calendari d’aplicació. El Reial Decret 254/2025, d’1 d’abril, va traslladar el termini inicialment previst per a l’1 de juliol de 2025 a l’1 de gener de 2026 per als contribuents de l’impost sobre societats i a l’1 de juliol de 2026 per a la resta d’obligats.

Posteriorment, el Reial Decret-Llei 15/2025, de 2 de desembre, va ajornar de nou aquestes dates un any: a l’1 de gener de 2027 i a l’1 de juliol de 2027, respectivament.

El 5 d’octubre de 2026, el Ministeri d’Hisenda va anunciar en una nota informativa que preveu ajornar fins a l’octubre de 2028 les obligacions pendents del reglament. L’objectiu és fer-les coincidir amb la factura electrònica dels empresaris i professionals que no superen els 8 milions d’euros de facturació anual, per afavorir la convergència normativa i tècnica entre tots dos sistemes.

Es tracta d’una previsió: la nota no concreta el dia d’octubre de 2028 ni la norma que ho formalitzarà, de manera que, mentre no s’aprovi, continuen vigents les dates de 2027. Per a les empreses de més de 8 milions, la factura electrònica serà exigible un any abans, a l’octubre de 2027, i la nota no detalla com quedarà el calendari de VERI*FACTU per a aquestes empreses.

L’ajornament no rebaixa els requisits tècnics. Hisenda indica que les exigències d’integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat es mantindran en termes substancialment equivalents, i que més endavant es modificaran els àmbits d’aplicació i certs aspectes tècnics. Per això convé preguntar al proveïdor del programa de facturació com preveu cobrir totes dues obligacions i revisar el calendari tan bon punt es publiqui la norma.